viernes, 16 de octubre de 2009

Torno a ser a casa !!

Ja soc a casa !! Quines ganes en tenia... Allà al veterinari em tracten molt bé, però tenia ganes d'estar amb els meus.




Avui a les 18:20h, amb puntualitat anglesa, l'Ivan m'ha vingut a recollir. Per sort o per desgràcia, ja comença a estar acostumat a veure'm amb la cama pelada i fent "nyigui nyogui" i avui no ha quedat tant impactat com l'altra vegada. Hem estat parlant una estona amb en Jordi, el traumatòleg que m'ha tractat conjuntament amb en Bernat des del primer dia. Ens ha explicat que quan em van obrir es van posar les mans al cap. En canvi, al finalitzar la cirurgia estaven MOLT CONTENTS.



M'han posat un altre tipus de placa. Ara tinc un bis més a l'os que es va desprendre, és a dir, quatre. Tant en Jordi com en Bernat diuen que els quatre han agafat amb molta força, i que per tant, la cosa pinta molt bé. Quan van obrir i van veure el que hi havia no pensaven que pogués quedar tan ferm.

Ara, tornarem a començar amb la recuperació. La veritat és que ja camino millor que abans de tornar a entrar a quiròfan. Però no em puc envalentir, un altre despreniment seria fatal. L'Ivan n'és conscient i m'ha tancat en un espai reduït on no puc caminar gens. De tant en tant em treu a la terrassa per tal que faci les meves cosetes :)  En teoria puc caminar per casa sense problemes, però havent passat el que ha passat, suposo que volen que em mogui el mínim possible. Intentaré fer bondat.



Tot això té una cosa positiva. Ara l'Ivan i la Mar em tornaran a amagar el antibiòtics i els antiinflamatoris dins de paté (es pensen que no ho sé... jajaja). Així que cada dia, dues racions de paté !! mmmmmmm...

Tot i l'optimisme del que estem carregats, hi ha una cosa que em té molt amoinat i trist. Com deuen estar els meus germanets ?

Me'n vaig a descansar. Llepadetes a tots !!

7 comentarios:

  1. Bueno, esperemos que esta vez salga todo muy bien y pronto este corriendo y saltando nuevamente... Muchos éxitos para la recuperación!!! Beso grande para todos!! =)

    ResponderEliminar
  2. Gracias a vosotros! :-) Cuidarlo mucho y no dejeis que haga el burro :-P A ver si se recupera pronto!

    ResponderEliminar
  3. Pero que guapo es, madre mía!

    Sois afortunados por compartir vuestra vida con un luchador como él, y él también lo es por tener una familia que lo da todo por él, le habeis salvado la vida.
    Mucho ánimo y a cuidarlo muchísimo, que me consta que lo haceis.

    Seguimos en contacto.

    ResponderEliminar
  4. Que tal esta en Teo? Millor aquesta segona vegada?

    Molts anims!

    ResponderEliminar
  5. Sembla que si Alba. Aquesta tarda anem al vete, a veure que ens diu...

    Gracies !!

    ResponderEliminar
  6. Gracias Marisol.

    Ya sabes que aquí estamos para lo que necesitéis. Podéis estar orgullosos de todo lo que habéis hecho (y estáis haciendo) por Caín.

    ResponderEliminar