miércoles, 23 de junio de 2010

Navegant navegant...

Hola amics !!

Aquesta tarda m'he posat el barret de mariner i m'he posat a navegar. Com sabeu, quan m'hi poso, el primer que faig és això:


Avui, he descobert un nou bloc, que parla sobre criadors als que s'observen males pràctiques (toma eufemisme!). Literalment, diuen: "Este blog pretende informar del tráfico ilegal de animales provenientes de países del este que acaban en criaderos y tiendas autorizadas, casos reales de gente que se vio afectada por ello y como podemos frenar esta explotación animal promoviendo la adopción".

Bé, doncs remenant remenant, he vist que parlen dels meus "criadors" (si, entre cometes, ja sabeu tots perquè) fent referència a l'article publicat a Diari de Girona ara fa uns mesos. Us deixo un enllaç a l'article:


A banda del cas "Selección Canina El Prat" hi ha altres casos esgarrifants. En qualsevol cas, és lectura recomanada per a qualsevol que estigui pensant a comprar un gosset.

Canvi de tema radical per no marxar de revetlla amb mal gust de boca: diumenge passat em van portar a una trobada de Bouviers de Berna (i ja en van dos!). M'ho vaig passar de conya i vaig conèixer a molts Bouviers !! Us deixo una foto on sortim tots:


Que passeu una feliç revetlla de Sant Joan !!

Llepadetes a tots !!

lunes, 31 de mayo de 2010

Corro, salto, jugo !!

Hola amics !!

Fa molts dies que no escric, perdoneu-me... Per sort, avui m'hi poso carregat de positivitat, per explicar-vos coses bones.

Com sabeu, ja fa uns quants mesos que em van operar la segona cama, el segon maluc. Recordareu que aquesta vegada, tampoc m'he lliurat de complicacions complicacions tot i que han sigut molt més lleus que les de la primera cama, per sort.

Bé, ara fa unes setmanes (voltava Sant Jordi) em van fer radiografies per comprovar l'evolució de la segona OTC. Bones noticies !! tot i que encara no definitives. La primera cama ja està del tot soldada, consolidada, mentre que la segona té un bon call de fractura i evoluciona lenta però correctament. Sembla que en uns mesets més, ja estarà ben consolidat.

A l'ombreta

Això, té unes conseqüències molt positives, que ni m'imaginava: tot i que haig d'anar amb compte, m'han donat permís per córrer i jugar !!! De fet, ja no recordava què era això de córrer, què era això de no anar lligat en curt. He tingut una infància ben difícil...

De cap a l'aigua !!

Com que ja puc córrer i jugar amb altres gossos, l'Ivan i la Mar van decidir portar-me a una trobada de Bouviers de Berna que es va organitzar al Pantà de Sant Ponç. Vaig gaudir com mai. Vaig descobrir el que és nedar i xapotejar a l'aigua al voral del pantà. Allà hi vaig refermar una de les meves passions, anar a buscar pals i pedres (jeje). Em vaig passar mig matí anant a buscar pals que uns nens em tiraven al pantà. Com em va agradar !!



A més, tot i que soc una mica espantadís amb els altres gossos (els que em coneixeu bé ja ho sabeu....), vaig fer amistat amb uns quants bouviers: Troya, Jacko, Simba, Drac i companyia (llepadetes si em llegiu !!) Em fa l'efecte que ens tornarem a veure aviat, perquè l'Ivan i la Mar també s'ho van passar força bé.

Xapotejant al Pantà de Sant Ponç

Resumint, que últimament em trobo molt bé i penso que aviat podré començar a oblidar el malson que ha suposat passar per les operacions d'OTC. Ja tocava que pogués explicar coses bones, no ?? (toquem fusta... bé, jo pals -jejeje)

Llepadetes a tots !!

viernes, 5 de marzo de 2010

Enllaç interessant

Hola amics.

Us deixo un enllaç a un article interessant...

Llepadetes a tots !!

sábado, 27 de febrero de 2010

Parafernàlia

El passat 21 de febrer, Parafernalia Audiovisual va iniciar el rodatge d'un nou documental.
Un dels protagonistes, serà en Teo, un Bouvier de Berna de gairebé un any, afectat per una malaltia genètica la qual cosa canviarà la seva vida.
La polèmica ja va començar el dia següent després de l'arribada d'en Teo a casa de la Mar i l'Ivan. Els responsables del nucli zoològic on van adquirir el cadell, els afirmava que en Teo complia amb tots els requisits sanitaris i que no patia cap mena de patologia. Realment no va ser així.

Aquest documental compta amb la redacció del periodista David Gallach, la realització de Ferran Guinart i la producció de Parafernàlia Audiovisual.

També hi deixaran el seu testimoni de denúncia d'altres persones, que també com la Mar i l'Ivan, van adquirir un animal de companyia en el mateix nucli zoològic.

Aqui us deixem un petit tast del que serà aquest documental.


En Teo!
por parafernaliaaudiovisual

Llepadetes a tots !!

viernes, 22 de enero de 2010

I ara què ??

Hola amics !!

No surto d'una i ja estic ficat a una altra... Dimarts passat em vaig llevar coix, molt coix, molt més coix que quan vaig anar a dormir. De seguida, la Mar va veure que alguna cosa no anava bé. Estava molt trist, i gairebé no recolzava la pota.


Jugant amb un pal, poc abans de la lesió

Per la tarda varem anar al veterinari. Com de costum, em van estar remenant la cama i em van fer una radiografia. Començo a estar fins els bigotis de les radiografies i cada vegada ho poso més difícil. La tonteria de resistir-me em va sortir cara: l'endemà em van adormir i em van fer "la foto" ben feta.

El diagnostic té una part bona i una part dolenta. Comencem per la bona: el meu maluc progressa adequadament !! La primera osteotomia ja ha soldat del tot i fa goig de veure. La segona està soldant, ja te call de fractura i poc a poc anirà consolidant. No està tant maca com la primera, perquè alguns bisos estan mig sortits (des de fa molts dies, la sort és que no s'han mogut més), però sembla que està anant bé.

Òbviament, la part dolenta és el motiu de la meva coixera: el genoll. El genoll de l'última pota operada. Pel que es veu, dec haver fet un mal gest i m'he trencat un dels lligaments del genoll. Per sort (sort, ja-ja-ja), és una fissura no massa important. Els veterinaris diuen que no caldrà intervenció per curar-ho, que soldarà solet (toma ya !!).

Em fa força mal i això em torna a repercutir a les pixeres. Em tornen a medicar per evitar l'espasme muscular que em tanqui la bufeta. A més, em costa molt fer cacona ja que la postura m'és incomodíssima.

Tot i que puc seguir fent "vida normal" (no cal que fagi repòs), cal esperar uns dies per veure com evoluciona el meu genoll i esperar que en poc temps tinguem un problema menys del que amoïnar-nos. Val a dir, que en tres dies he millorat moltíssim: la coixera ha minvat molt i el meu estat d'ànims ja és un altre. Deu ser bon senyal...

Vull aprofitar aquestes línies per donar molts ànims al meu amic Trap i a la seva família que estan passant per moments difícils. Ànims, que segur que us en sortiu !!

Llepadetes a tots !!

lunes, 11 de enero de 2010

Estic animat !!

Hola amics !!

En primer lloc, vull disculpar-me, doncs fa molts dies que no escric. He passat un desembre dur, força desanimat. Ho sé, no és excusa: perdoneeeeeu !!

Bé, el que us deia. He tingut un desembre difícil. Després de la operació, vaig quedar força xafadet perquè anava molt coix, per no mencionar els problemes que vaig tenir amb la bufeta... El cas és que després de les festes nadalenques (per cert, BON ANY A TOTS !!) m'he començat a trobar força millor. La cama no em fa tant de mal i començo a caminar d'una altra manera. Fins i tot intento córrer, tot que i l'Ivan i la Mar s'emprenyen amb mi...


Feliç 2010 a tots !!

Divendres passat, vam anar a visitar al nostre amic veterinari. Em va inspeccionar la cama a fons i va concloure que tot estava anant bé. Lent, però bé. No sabeu com em vaig posar de content (i l'Ivan i la Mar també) quan em va receptar..... CAMINAR !!. Caminar, caminar, caminar. I a poder ser per camins pedregosos. Pel que diu, haig de començar a recuperar tota la musculatura que he perdut. Això es tradueix en passejos moooolt més llargs !! Estic molt content !!

Bé, tot això m'ha pujat molt els ànims i m'ha canviat el caràcter. Ara ja torno a ser jo: torno a tenir ganes de jugar, de perseguir altres gossos, de fer la punyeta a casa, de posar-me pesat, de saltar, de córrer (shhh, que no em deixen !!)...

Tinc moltes ganes d'anar a la neu. L'Ivan i la Mar no paren de parlar-ne i pel que diuen, als gossos com a mi ens encanta. A veure si aquesta gent s'anima i m'hi porten aviat !! Suposo que caminar a la neu també m'anirà bé...
A finals de gener, em faran radiografies per veure com ha quedat tot plegat i començar a pensar en una recuperació total. De moment, estic molt content amb l'evolució que he tingut durant els últims dies, tot i que encara queda molta millora per endavant: ens ho prendrem amb calma....

Espero que tots hagueu començat l'any tant motivats com jo.

Llepadetes a tots !!