sábado, 12 de diciembre de 2009

Pixar, un dels grans plaers de la vida !!

Pixar, fer pipi, orinar, canviar l'aigua al canari, buidar la bufeta, miccionar... No m'he tornat boig. Aquest dies he arribat a una conclusió: pixar és un dels grans plaers de la vida !!



Després de la segona OTC vaig quedar força adolorit. Amb el pas de les hores, m'anava costant cada vegada més fer pipi. Sense saber per què, en un parell de dies em vaig quedar sense poder pixar. Per sort, l'Ivan i la Mar se'n van adonar i em van portar al veterinari. Un cop allà em van sondar per buidar-me la bufera. Quin alleujameeeeeent !!

Pensava que aquí acabarien les meves dificultats, però no. Seguia sense poder pixar. Era desesperant quedar-se "en posició" i fent l'esforç per no treure més d'unes quantes gotes. Vam tornar al veterinari. De fet, vam estar quatre dies anant-hi dues vegades al dia. Ara, ja no em sondaven, per evitar irritacions a la uretra que podrien dificultar encara més la micció. La tècnica utilitzada va ser la pressió: m'apretàven la bufeta per buidar-la. Era molt desagradable, però em quedava alleujat.

Què em passa ?? Vull pixar, però no puc !!! Estàvem molt preocupats: jo, l'Ivan, la Mar, els veterinaris... tothom. Perquè em passa això ? Des de l'inici, els veterinaris van plantejar dues possibilitats: la dificultat per pixar podia ser una conseqüència del dolor o podia ser que algun os del maluc estigués tocant la urètra i dificultant el pas de l'orina.

Per sort, vam descartar la segona opció. A base de medicació, em van relaxar la musculatura que regula la sortida de la bufeta, que patia un espasme degut al dolor. Poc a poc, vaig recuperar la micció. Us asseguro, que el poder tornar a pixar, és un dels plaers més grans que he experimentat a la vida !! Ara, torno a ser un feliç pixaner !!

Aquesta, no ha estat la única complicació que estic patint. Aquesta vegada, les ferides supuren seroma. No és res greu, de fet entra dins del previsible, segons diuen, però és realment incòmode. No us podeu imaginar la de iode i gases que estem gastant. L'ivan i la Mar es passen el dia netejant-me les ferides, i el terra, i els meus llits, matalassos, etc.



Cada vegada supuro menys, de fet, avui encara no m'han supurat les ferides. Dijous vinent  tenim hora per treure els punts. Espero anar recuperant la normalitat en els pròxims dies.

Llepadetes a tots !!

jueves, 10 de diciembre de 2009

Llegint el diari...

Hola !! Com molts sabeu, soc un gos un pèl extrany i una de les meves aficions és fullejar la premsa. L'altre dia vaig trobar una noticia que vull compartir amb vosaltres.

Es tracta d'un article publicat per la periodista gironina Anna Tarrés a la pàgina 9 del Diari de Girona de diumenge 06 de desembre de 2009. Parla sobre Selección Canina el Prat, que com sabeu, és el centre de reproducció on vaig néixer. Aquí us deixo l'article (previa autorització de l'autora, clar) per que el llegiu:



(Click per ampliar)

També podeu veure aquí l'article publicat a la web de Diari de Girona.

Llepadetes a tots !!


PD: en els pròxims dies us poso al dia de com m'està anant la recuperació. Per variar, no ens hem lliurat de complicacions, aquesta vegada més lleus...

domingo, 6 de diciembre de 2009

Segona cama operada !!

Hola amics !! Ja fa dies que no escric, tinc moltes coses a explicar-vos.

Com alguns ja sabeu, dijous passat (3 de desembre) em van operar la segona cama. Uns dies abans havíem pactat amb en Jordi i en Bernat (els meus veterinaris) com ho faríem: Primer em van fer una radiografia per comprovar l'estat de la cama operada. Com que tot estava molt bé (com tots prevèiem) em van entrar a quiròfan i em van fer la segona OTC.



Diuen els veterinaris que tot ha sortit molt bé. M'han posat la mateixa placa que porto a l'altra cama. A més, m'han posat un cerclatge per tal d'estabilitzar-me al màxim el maluc i evitar complicacions com les que vaig patir a l'altra operació. El cerclatge pot provocar supuracions i així ho està fent. L'Ivan i la Mar m'han de netejar la ferida del cul varies vegades al dia (bé, la ferida, i el terra, i el llit i.... bufff quin desastre!).

Com no podia ser d'una altra manera, m'estan donant antiinflamatoris i antibiòtics amagats en boles paté. Mmmmm. És el que més m'agrada de les operacions... pateeeeeeeé... El que menys m'agrada, ja ho sabeu: la campaneta dels nassos.



Avui, hem hagut d'anar al veterinari per que no podia fer pipi. Tenia la bufeta a tope. Em posava a pixar i estava minuts per treure quatre gotes (literal, no exagero...).  Quin patir !! M'han sondat i m'ho han tret tot. M'he quedat taaaaant a gust... Diuen que pot ser del dolor o de la inflamació o que pot no tenir res a veure amb l'operació. Demà hem de tornar per veure com evoluciono. De casualitat, el meu veterinari passava a saludar als seus companys i hem aprofitat per que em revisés la cama, les ferides, etc. Diu que estic molt bé !!

Us deixo. Vaig a posar carona de pena per veure si em treuen la campana.

Llepadetes a tots !!