L'altre dia us explicava la meva arribada a casa i com vaig superar els meus primers problemes de salut. Avui tornarem al moment de la meva arribada a Sabadell:
Porto poques hores lluny del criador, i estic ingressat. ja sabeu perquè... Amb un ràpid reconeixement visual, el veterinari em troba una hèrnia umbilical. Oooops, això ho he tingut sempre !! Des de ben petitó !! Jo pensava que era normal, però es veu que no...
Quan l'Ivan i la Mar em venen a buscar, el veterinari els comenta que aquesta hèrnia s'haurà de treure (cirurgia, anestèsia). L'Ivan em pregunta: Com pot ser que el teu criador no me n'hagi dit res d'això ??
L'Ivan truca al criador. Li explica tots els meus problemes i, en efecte, no en sabia res de la meva hèrnia. A més, no en vol saber res del meu ingrés. L'Ivan s'interessa per l'estat dels meus germans, i li diuen que estan perfectes. Jo no ho crec, tots teníem mal de panxa tot just fa unes hores...
Per sort, la hèrnia umbilical no és res greu, però el fet que no l'haguessin detectat, sota el nostre punt de vista si que ho és de greu. També podria ser que l'haguessin detectat i no els interessés dir-ho, qui sap...
Llepadetes a tots !!
Quina gràcia, a mi em van dir el mateix quan vaig comprar un cadell i es va morir per una malaltia congenita: "tots els germans estan saniiiiiissims i no han tingut cap problema...", i? es q si tu has sortit retrassat tots els teus germans tb ho tenen q ser?. Tinc molta ràbia i impotència,esper que el "criador" tengui el que es mereix i li tanquin aquest negoci tant nociu pels gossos. Una abraçada Teo! segur que en sortiras d'aquesta
ResponderEliminar