Pixar, un dels grans plaers de la vida !!

Pixar, fer pipi, orinar, canviar l'aigua al canari, buidar la bufeta, miccionar... No m'he tornat boig. Aquest dies he arribat a una conclusió: pixar és un dels grans plaers de la vida !!

Després de la segona OTC vaig quedar força adolorit. Amb el pas de les hores, m'anava costant cada vegada més fer pipi. Sense saber per què, en un parell de dies em vaig quedar sense poder pixar. Per sort, l'Ivan i la Mar se'n van adonar i em van portar al veterinari. Un cop allà em van sondar per buidar-me la bufera. Quin alleujameeeeeent !!

Pensava que aquí acabarien les meves dificultats, però no. Seguia sense poder pixar. Era desesperant quedar-se "en posició" i fent l'esforç per no treure més d'unes quantes gotes. Vam tornar al veterinari. De fet, vam estar quatre dies anant-hi dues vegades al dia. Ara, ja no em sondaven, per evitar irritacions a la uretra que podrien dificultar encara més la micció. La tècnica utilitzada va ser la pressió: m'apretàven la bufeta per buidar-la. Era molt desagradable, però em quedava alleujat.

Què em passa ?? Vull pixar, però no puc !!! Estàvem molt preocupats: jo, l'Ivan, la Mar, els veterinaris... tothom. Perquè em passa això ? Des de l'inici, els veterinaris van plantejar dues possibilitats: la dificultat per pixar podia ser una conseqüència del dolor o podia ser que algun os del maluc estigués tocant la urètra i dificultant el pas de l'orina.

Per sort, vam descartar la segona opció. A base de medicació, em van relaxar la musculatura que regula la sortida de la bufeta, que patia un espasme degut al dolor. Poc a poc, vaig recuperar la micció. Us asseguro, que el poder tornar a pixar, és un dels plaers més grans que he experimentat a la vida !! Ara, torno a ser un feliç pixaner !!

Aquesta, no ha estat la única complicació que estic patint. Aquesta vegada, les ferides supuren seroma. No és res greu, de fet entra dins del previsible, segons diuen, però és realment incòmode. No us podeu imaginar la de iode i gases que estem gastant. L'ivan i la Mar es passen el dia netejant-me les ferides, i el terra, i els meus llits, matalassos, etc.

Cada vegada supuro menys, de fet, avui encara no m'han supurat les ferides. Dijous vinent  tenim hora per treure els punts. Espero anar recuperant la normalitat en els pròxims dies.

Llepadetes a tots !!