jueves, 17 de septiembre de 2009

Arribo a casa, arribo al veterinari

Ja soc a Sabadell, a la que serà la meva llar a partir d'ara. No tinc ganes de res, ni tan sols d'explorar aquesta nova i desconeguda casa a la que m'han portat. El dolor m'apaga la curiositat (i mira que en soc de curiós..).

Trobo un racó fresquet i m'hi tombo. Ja està, decidit, no em penso moure d'aquí en tot el dia !!




De cop i volta, alguna cosa m'incomoda. Òstres, haig de fer cacona !! Quina vergonya, aquest parell estan aquí mirant, espero que surtin ben maques.... Oooohhhh quin desastre, no podien sortir pitjor: quin color més lleig, i segueixen sent líquides !!

Torno al meu racó. No deixo de rascar-me, doncs em segueix picant tot. L'Ivan i la Mar, preocupats, rebusquen sota el meu suau però brut pelatge. Em troben diversos vampirs (garrapates). Tot rebuscant, veig que s'espanten al veure que tinc dos espolons a les potes de redera. Jejeje, tranquils home, que això és normal !!

Preocupats em porten de seguida al veterinari (que tontos, jeje). El veterinari els diu que és normal i aprofita per treure'm els vampirs que fa dies que em xuclen la sang.

Després d'una mala nit (quin mal de panxa !!), per fi surt el sol i aquell parell es desperta. Ja porto un dia amb l'Ivan i la Mar, em mimen molt (és dilluns, 8 de juny). L'Ivan diu que marxa a treballar (què deu ser això de treballar ?? quines coses més estranyes fan aquest parell...) i em deixa sol amb la Mar. Ups !! Això torna a apretar, haig de fer cacona.

La cara de la Mar canvia mentre jo faig caca... Al acabar em giro. Oh, no !! Això cada dia és més lleig, ara hi ha sang per tot arreu. La Mar, espantada em porta corrents al veterinari. No sé què dec tenir, però deu ser greu perquè em treuen sang, agafen mostres de la meva cacona (aaaaaacs) i m'enxufen un tub al braç pel que veig entrar un líquid transparent. Em tanquen en una petita però acollidora gàbia i m'hi quedo tot el dia. La Mar marxa, però alguna cosa no li agrada, està plorant.

Al final del dia em trobo molt millor, tot i que encara em pica tot i em fa mal la panxa. El meu estat d'ànim ja és un altre... L'Ivan em ve a buscar, parla una estona amb el veterinari i marxem a casona. Li explica coses que no deuen ser gaire agradables, fa cara d'amoïnat. El veterinari m'agafa i em posa panxa enlaire: aaaissh no m'agrada !! Li explica a l'Ivan que m'han trobat una hèrnia umbilical. No té importància, però, t'ho hauria d'haver comentat el criador (diu el veterinari). Doncs no li va dir !! Us ho asseguro, jo estava davant.

Ja tornem a ser a casa i avui ja tinc més esperit explorador: xafardejo la meva nova llar. Però em canso de seguida, bufff, vaig a descansar al meu racó.

No deixo de pensar en com estaran els meus germanets. Els hauran portat també al veterinari ?

No hay comentarios:

Publicar un comentario