Displàsia de maluc: què és ?

Com sabeu ens acaben de donar molt males noticies: pateixo displàsia de maluc. Us explico una mica, per que sapigueu de què estem parlant:

• És una malaltia hereditària. Si jo tingués fills, gairebé tots sortirien displàsics. Els bons criadors estan ben conscienciats i només fan criar gossos amb una línia de sang (família) lliure de displàsia. Segons les paraules del criador d'en Teo, la displàsia l'han diagnosticat "veterinaris buscalíos" que només volen els nostres calers (en fi...). Aprofito per aclarir, que l'Ivan ha consultat tres facultatius diferents: tots amb la mateixa opinió.
  
• És una malaltia degenerativa. És a dir, si no es tracta empitjora. Pot empitjorar fins l'extrem d'invalidar les potes posteriors.
• És una malformació a l'articulació coxo-femoral (cames posteriors amb maluc) que impedeix una unió normal entre el fèmur i el maluc. Això provoca un funcionament forçat i anòmal de l'articulació que, amb el temps, es converteix en una greu artrosi.
  
• La malformació té lloc durant el creixement. És impossible diagnosticar displàsia a un recent nascut. Fins que no comença a desenvolupar la seva estructura òssia i per tant la malformació, és indetectable.
• Si es detecta a temps (en període de creixement), es poden prendre mesures correctives per tal que no degeneri en artrosi (dolor, problemes motrius). En aquest cas, es pot intervenir quirúrgicament: (osteotomia triple de maluc) o bé optar per un tractament mèdic conservador, basat en condroprotectors, anti inflamatoris, reducció de pes i exercici molt moderat. Els meus criadors ens diuen que és impossible diagnosticar displàsia a un cadell (curiós, oi?). Ens ha aconsellat que esperem als dos anys, i que si llavors em (re) diagnostiquen displàsia em canvien... EM CANVIEN !! EM CANVIEN !! Sort que l'Ivan i la Mar no en volen ni sentir a parlar... què faria jo amb aquell tio ?? I més important... què en faria de mi ??
  
• Si no és així, s'ha d'optar per tractaments pal·liatius per disminuir el dolor (quirúrgics o no) o per implantar una pròtesi de maluc.
• Els gossos displàsics podem presentar múltiples símptomes (o no presentar-ne cap tot i patir la malformació). Solen ser: coixera, dificultat per pujar escales o aixecar-se, formes estranyes de seure, cursa amb ambdues potes posteriors juntes, etc.
• Les races grans som més propenses a patir-ne.
• Factors externs com el sobrepès o l'exercici excessiu ajuden a desenvolupar la malformació. Però SEMPRE, SEMPRE, hi ha d'haver el component genètic. Un gos sense gens displàsics, mai desenvoluparà displàsia, encara que creixi amb sobrepès o tingui una activitat esportiva excessiva.

Bé, espero haver explicat de forma comprensible què és la malaltia que pateixo. El tema és preocupant, però per sort he anat a parar a una familia que m'estima molt i faran tot el possible per garantir-me una bona qualitat de vida.

És probable que el criador segueixi fent servir els meus pares per a "fabricar" més cadells, tot i conèixer els antecedents displàsics. Nosaltres, els pobres gossets, que no en tenim cap culpa, som els que més ho patim. Tot i així, tenim l'esperança que replantegin la seva activitat i que no sigui així.

Llepadetes a tots !!