Ja estic a casa !!

Per fi, aquesta tarda, l'Ivan m'ha vingut a buscar a cal veterinari. Allà tots em cuiden molt bé, però ja tenia ganes d'arribar a casa.

Estic força adolorit. Tot i així, diuen que normalment, després de l'operació, altres gossos es queixen més que jo. Deu ser que soc un valent !!

D'altra bande estic força trist perquè m'han fotut "el cono de la vergüenza" i no sé perquè. El que si sé és que en quant me'l treguin vaig directe a mossegar-me els punts, que em piquen molt !! De fet l'Ivan ha provat de treure-me'l i m'he endut la primera bronca post-operació per intentar alleujar-me el picor dels punts a mossegadetes...

Tinc la cameta pelada i amb punts per tres llocs diferents. L'Ivan diu que fa molta pena veure'm. Jo intento animar-lo, però em sembla que no ho aconsegueixo...

He pogut sortir del veterinari caminant, però em fa molt mal i no controlo la cama. Em fa uns moviments molt estranys que no puc controlar. L'Ivan em mirava preocupat, però en Bernat li deia que és normal. En tot cas, intentaré no caminar massa aquests dies.

Hem quedat amb en Bernat d'aquí a uns dies per treure'm els punts i revisar com va la cosa. Jo em vull treure els punts jaaaaa !!

En aquests moments de dolor i reflexió em pregunto si els meus germanets hauran tingut que passar pel mateix que jo. Espero que, com a mínim, hagin sortit de casa del criador (Selección Canina el Prat, de Banyoles) i els hagi acollit una família que els estimi tant com m'estimen a mi.

Us deixo, que amb la campana no hi ha qui escrigui còmode...

Llepadetes a tots !!

Diuen que ha anat molt bé !!

29 de setembre de 2009, aquest matí m'han operat. Estic trist i adolorit. A més, no em deixen veure a l'Ivan i la Mar per tal que no m'esveri i em pugui fer mal sense voler. Demà em vindran a recollir. Espero que ells en tinguin tantes ganes com jo: me'n moro de ganes !!

Sembla que sou uns quants els que heu estat creuant els dits aquest matí, ja que, segons sembla, la cosa ha anat força bé. Gracies a tots !!

En Bernat diu que ha anat tot molt bé. L'operació s'ha dut a terme sense majors complicacions. Les radiografies post-operació mostren com el cap del fèmur ja ha ampliat la seva cobertura acetabular, cosa molt positiva i que no sempre passa immediatament després de la cirurgia.

Duien que els set cargols que m'han implantat han agafat amb força, així que no sembla que se m'hagi de moure la placa o que hagi de perdre algun cargol. A priori, sembla que no podia haver anat millor. Estem tots molt contents. A veure com passarem la recuperació: serà difícil.

A més, han aprofitat, i m'han tret l'hèrnia umbilical. Una cosa menys !!

Llepadetes a tots !!

Demà m'operen...

Doncs si. Demà, 29 de setembre de 2009, m'operen (OTC). Estem tots molt nerviosos, però tenim confiança en que tot anirà bé. Creuem els dits !!

Demà, si em sento amb forces us explico com ha anat la operació.

Llepadetes a tots !!

Displàsia. I ara què ?

Estem al despatx d'en Bernat. Tant l'Ivan i la Mar, com en Bernat, tenen cara de preocupació. En acaben de donar la pitjor noticia que ens podien donar. Ja sabeu: DISPLÀSIA. Ara, en Bernat ens planteja les opcions que tenim:

• Tractament mèdic conservador: M'haurien de medicar durant tota la vida (anti inflamatoris i condroprotectors). Alhora, hauria d'estar molt primet per tal de sobrecarregar el mínim les meves potes i no podria fer massa esport. Quin rollo !!
• Tractament quirúrgic: Osteotomia triple de maluc (OTC en endavant). Consisteix en tallar el maluc per tres llocs per tal d'implantar una placa que crea una rotació d'uns 25-35 graus al conjunt, amb l'objectiu que el cap del fèmur s'introdueixi a l'acetàbul. El creixement que encara haig d'experimentar s'ha d'ocupar de posar-ho tot a lloc amb l'ajuda de l'angulació. S'haurien de fer dues operacions (una per pota) amb un mes de recuperació cadascuna d'elles. Quina por !!

Òbviament, la opció que plantejaria el criador al comunicar-li el meu problema no entra dins de les opcions vàlides (ignorar la malaltia fins que tingui dos anys).

En Bernat ens diu que ambdues opcions podrien ser vàlides i que hem de ser nosaltres els que decidim quina de les dues volem dur a terme. Ens recomana que demanem opinió a gent que hagi passat pel mateix, a altres veterinaris, etc.

Immediatament l'Ivan i la Mar comencen a investigar si al seu entorn hi ha gent que pugui haver passat pel mateix o que conegui algú que ho hagi patit. Ràpidament surten casos. Tots ells recomanen operar, ja que ells ho van fer amb molt bons resultats. Aprofito aquestes línies per agrair a totes aquestes persones l'ajuda que ens han ofert. El fet de conèixer altres casos, amb final feliç, ens ha rebaixat moltíssim el nivell d'angoixa i ens ha ajudat a prendre una decisió.

Per altra banda, també decideixen consultar altres veterinaris. En total, hem passat per les mans de 4 veterinaris, tots ells recomanats per gent propera. La opinió és la mateixa en tots els casos: cirurgia (OTC). Només un d'ells, ens planteja una segona opció: una sinfisiodesi pubiana. Ens comenta que té un 70% d'èxit i que es pot fer fins als cinc mesos d'edat. Jo ja en tinc gairebé sis, així que l'Ivan i la Mar descarten aquesta opció.

L'Ivan i la Mar creuen que ja tenen prou arguments per prendre la decisió. I la prenen: el 29 de setembre en Bernat m'operarà d'OTC.

Ja us explicaré com va la operació. Llepadetes a tots !!

Displàsia de maluc: què és ?

Com sabeu ens acaben de donar molt males noticies: pateixo displàsia de maluc. Us explico una mica, per que sapigueu de què estem parlant:

• És una malaltia hereditària. Si jo tingués fills, gairebé tots sortirien displàsics. Els bons criadors estan ben conscienciats i només fan criar gossos amb una línia de sang (família) lliure de displàsia. Segons les paraules del criador d'en Teo, la displàsia l'han diagnosticat "veterinaris buscalíos" que només volen els nostres calers (en fi...). Aprofito per aclarir, que l'Ivan ha consultat tres facultatius diferents: tots amb la mateixa opinió.
  
• És una malaltia degenerativa. És a dir, si no es tracta empitjora. Pot empitjorar fins l'extrem d'invalidar les potes posteriors.
• És una malformació a l'articulació coxo-femoral (cames posteriors amb maluc) que impedeix una unió normal entre el fèmur i el maluc. Això provoca un funcionament forçat i anòmal de l'articulació que, amb el temps, es converteix en una greu artrosi.
  
• La malformació té lloc durant el creixement. És impossible diagnosticar displàsia a un recent nascut. Fins que no comença a desenvolupar la seva estructura òssia i per tant la malformació, és indetectable.
• Si es detecta a temps (en període de creixement), es poden prendre mesures correctives per tal que no degeneri en artrosi (dolor, problemes motrius). En aquest cas, es pot intervenir quirúrgicament: (osteotomia triple de maluc) o bé optar per un tractament mèdic conservador, basat en condroprotectors, anti inflamatoris, reducció de pes i exercici molt moderat. Els meus criadors ens diuen que és impossible diagnosticar displàsia a un cadell (curiós, oi?). Ens ha aconsellat que esperem als dos anys, i que si llavors em (re) diagnostiquen displàsia em canvien... EM CANVIEN !! EM CANVIEN !! Sort que l'Ivan i la Mar no en volen ni sentir a parlar... què faria jo amb aquell tio ?? I més important... què en faria de mi ??
  
• Si no és així, s'ha d'optar per tractaments pal·liatius per disminuir el dolor (quirúrgics o no) o per implantar una pròtesi de maluc.
• Els gossos displàsics podem presentar múltiples símptomes (o no presentar-ne cap tot i patir la malformació). Solen ser: coixera, dificultat per pujar escales o aixecar-se, formes estranyes de seure, cursa amb ambdues potes posteriors juntes, etc.
• Les races grans som més propenses a patir-ne.
• Factors externs com el sobrepès o l'exercici excessiu ajuden a desenvolupar la malformació. Però SEMPRE, SEMPRE, hi ha d'haver el component genètic. Un gos sense gens displàsics, mai desenvoluparà displàsia, encara que creixi amb sobrepès o tingui una activitat esportiva excessiva.

Bé, espero haver explicat de forma comprensible què és la malaltia que pateixo. El tema és preocupant, però per sort he anat a parar a una familia que m'estima molt i faran tot el possible per garantir-me una bona qualitat de vida.

És probable que el criador segueixi fent servir els meus pares per a "fabricar" més cadells, tot i conèixer els antecedents displàsics. Nosaltres, els pobres gossets, que no en tenim cap culpa, som els que més ho patim. Tot i així, tenim l'esperança que replantegin la seva activitat i que no sigui així.

Llepadetes a tots !!

Radiografies, displàsia...

Ja fa uns dies que prenc anti inflamatoris per indicació del veterinari. Desgraciadament no milloro. L'Ivan ho veu i truca al Bernat. Han quedat per fer-me radiografies i aprofitant la sedació, treure'm l'hèrnia umbilical.

Ha arribat el dia. Ho sé perquè em tenen tot el matí sense menjar. Quina gana !! En efecte, em porten al veterinari i m'hi deixen. Estic una mica trist perquè no veuré a l'Ivan i la Mar en una bona estona.

Diuen que m'haig d'adormir, però jo no tinc gens de son... A l'aparador que tenen muntat a l'entrada he vist unes pilotes que m'han agradat. Ara, mentre esperen que m'adormi, m'arrancaré a córrer i n'enganxaré una. Espera, què és aquesta mascareta que m'estan posant ? Olora a... aaaa.... aaa...ZzZzZzZ

(...)
ZzZzZzZzZ
(...)

Corro, no em fa mal cap pota. Em persegueixen els meus germanets i una gosseta molt guapa que s'ha enamorat de mi. Hi ha pilotes per tot arreu. Pilotes, pilotes, pilotes, pi... em desperto. Ouch!!, estic al veterinari, estava somiant !! Guau, guau, obriu-me la porta !! Calla, que escolto a la Mar. Ja són aquí :)

Em treuen de la gàbia i em porten amb en Bernat, l'Ivan i la Mar. Estan mirant una foto en blanc i negre i sento al Bernat dir: "Males noticies". Fan mala cara. Entrem a un despatx i en Bernat ens explica que tinc displàsia de maluc. Avui és un dia molt trist.

Molt trist.

Em miro a la panxa, veig que no m'han tret l'hèrnia. Sento dir que hi ha no sé quin problema al quiròfan. Avui m'he salvat d'un tallet...

Marxo, que tinc calor, el bol d'aigua ple i l'Ivan està despistat amb el portàtil. Segueixo un altre dia, que tinc moltes coses a explicar-vos sobre la displàsia. Vaig a fer un banyet !! :p

Llepadetes a tots !!

Ooops !! vaig coixet...

Avui us vull explicar com vam viure les meves primeres molèsties a les potes. Encara no ho sabíem, però quelcom greu s'estava començant a manifestar (displàsia):

Quina calor !! L'agost em matarà. Menys mal que quan l'Ivan i la Mar es despisten foto per terra l'aigua i m'hi tombo a sobre. Me la posen ben fresqueta, de la nevera, mmmmmmm S'emprenyen i m'esbronquen, però jo ja estic fresquet, jeje :p

Un cop alleujades les meves calorades, m'adono que alguna cosa em molesta. És la pota posterior dreta. No sé què hi tinc, però no estic còmode. No em fa mal, però al caminar, no puc completar la passa sense sentir molèsties. Només em sento còmode si faig un moviment una mica estrany. Doncs seré pràctic: caminaré així i llestos !!

 

Han passat uns dies des que vaig començar a notar molèsties i sembla que la meva família ho comença a notar. Pocs dies després em porten a veure en Bernat. En Bernat és el meu veterinari, traumatòleg. Ja som ben amiguets !! Bé, soc amic del Bernat, de la resta de veterinaris, dels auxiliars i fins i tot de les recepcionistes i de la dona de fer feines. A cal veterinari, tothom em coneix !!

En Bernat em remena la cama cap a totes bandes. Després d'una estona remenant sembla que ja té un veredicte. Ens diu que tinc contracturat el múscul pectini. Comenta que pot ser una simple contractura, sense més, o que podria ser un símptoma d'alguna cosa més greu. Em recepta anti inflamatoris i ens emplacem allà mateix en 10 dies per veure com evolucionen les meves molèsties.

Al arribar a casa comencem el tractament amb anti inflamatoris. Aquest parell de tontos segueixen pensant que no me n'adono i em segueixen donant les pastilles amagades dins d'una bola de paté... jajajaja M'encanta !!

Us deixo que la pilota m'està mirant... Demà continuem. Llepadetes a tots !!

Tinc una hèrnia. No l'han vist...

L'altre dia us explicava la meva arribada a casa i com vaig superar els meus primers problemes de salut. Avui tornarem al moment de la meva arribada a Sabadell:

Porto poques hores lluny del criador, i estic ingressat. ja sabeu perquè... Amb un ràpid reconeixement visual, el veterinari em troba una hèrnia umbilical. Oooops, això ho he tingut sempre !! Des de ben petitó !! Jo pensava que era normal, però es veu que no...

Quan l'Ivan i la Mar em venen a buscar, el veterinari els comenta que aquesta hèrnia s'haurà de treure (cirurgia, anestèsia). L'Ivan em pregunta: Com pot ser que el teu criador no me n'hagi dit res d'això ??

L'Ivan truca al criador. Li explica tots els meus problemes i, en efecte, no en sabia res de la meva hèrnia. A més, no en vol saber res del meu ingrés. L'Ivan s'interessa per l'estat dels meus germans, i li diuen que estan perfectes. Jo no ho crec, tots teníem mal de panxa tot just fa unes hores...

Per sort, la hèrnia umbilical no és res greu, però el fet que no l'haguessin detectat, sota el nostre punt de vista si que ho és de greu. També podria ser que l'haguessin detectat i no els interessés dir-ho, qui sap...

Llepadetes a tots !!

Pastilles, anèmia i preocupació

Ho noto, estan preocupats. Parlen angoixats d'un tal Parvovirus. Qui deu ser aquest tio ? Espero que no vingui, perquè sembla que no cau bé a ningú...

9 de juny, 2n dia amb l'Ivan i la Mar: Després d'una espera angoixant, per fi ens donen els resultats dels anàlisis que em van fer (08 de juny). Tinc giàrdies, per això faig les cacones tant lletges. Sembla que tothom queda alleujat, en Parvovirus ha cancel·lat la seva visita. Aquesta és la bona noticia. La dolenta és que els anàlisis de sang presenten alteracions. Diuen que tinc leucocitosi i disminució de l'hematocrit. Per acabar-ho de rematar, sospiten que pugui tenir paràsits sanguinis.

Ens donen medicaments per tractar els meus mals i em diuen que la setmana vinent em tornaran a treure sang. Jó, una altra punxada !!

L'Ivan i la Mar a vegada semblen tontets... Em donen les pastilles amagades en paté, ¡ com si no me n'adonés ! Bé, com que s'esforcen tant i m'encanta el paté (mmmmmmm), me les empassaré fent veure que no me n'adono. No els digueu res, eeh... ;)

Passa una setmana, ja em trobo molt millor. Ara ja em porto com un cadell !! Em sento molt a gust amb la meva nova família. M'estimen molt, jo a ells també. Només la cita amb el veterinari em recorda que fins fa pocs dies estava totalment abatut. La veritat és que em segueixo cansant ràpid, però ja estic animat i no em fa mal la panxa !! :)

Ho intento, però no me'n salvo: cap al veterinari, punxadeta i a esperar anàlisis un altre cop. La meva recent estrenada vitalitat indicava que tot sortiria bé. L'Ivan i la Mar n'estaven segurs. Doncs no... Els nivells de l'hemograma segueixen baixos. Una altra vegada: preocupació, comencen a témer malalties greus. Però tranquils, que jo em trobo bé !!

Després d'unes quantes analítiques, deixo enrere l'anèmia i la leucocitosi i el 2 de juliol em poden posar la meva segona vacuna, amb més d'un mes de retard. En uns dies podré sortir al carrer !!

Gracies als tractaments i al molt que m'han cuidat TOT HA SORTIT BÉ !! Ara si, estic com un toro !!!

I els meus germans... hauran pogut sortir al carrer ?? Hauran estat tant ben atesos com jo ??

Arribo a casa, arribo al veterinari

Ja soc a Sabadell, a la que serà la meva llar a partir d'ara. No tinc ganes de res, ni tan sols d'explorar aquesta nova i desconeguda casa a la que m'han portat. El dolor m'apaga la curiositat (i mira que en soc de curiós..).

Trobo un racó fresquet i m'hi tombo. Ja està, decidit, no em penso moure d'aquí en tot el dia !!

De cop i volta, alguna cosa m'incomoda. Òstres, haig de fer cacona !! Quina vergonya, aquest parell estan aquí mirant, espero que surtin ben maques.... Oooohhhh quin desastre, no podien sortir pitjor: quin color més lleig, i segueixen sent líquides !!

Torno al meu racó. No deixo de rascar-me, doncs em segueix picant tot. L'Ivan i la Mar, preocupats, rebusquen sota el meu suau però brut pelatge. Em troben diversos vampirs (garrapates). Tot rebuscant, veig que s'espanten al veure que tinc dos espolons a les potes de redera. Jejeje, tranquils home, que això és normal !!

Preocupats em porten de seguida al veterinari (que tontos, jeje). El veterinari els diu que és normal i aprofita per treure'm els vampirs que fa dies que em xuclen la sang.

Després d'una mala nit (quin mal de panxa !!), per fi surt el sol i aquell parell es desperta. Ja porto un dia amb l'Ivan i la Mar, em mimen molt (és dilluns, 8 de juny). L'Ivan diu que marxa a treballar (què deu ser això de treballar ?? quines coses més estranyes fan aquest parell...) i em deixa sol amb la Mar. Ups !! Això torna a apretar, haig de fer cacona.

La cara de la Mar canvia mentre jo faig caca... Al acabar em giro. Oh, no !! Això cada dia és més lleig, ara hi ha sang per tot arreu. La Mar, espantada em porta corrents al veterinari. No sé què dec tenir, però deu ser greu perquè em treuen sang, agafen mostres de la meva cacona (aaaaaacs) i m'enxufen un tub al braç pel que veig entrar un líquid transparent. Em tanquen en una petita però acollidora gàbia i m'hi quedo tot el dia. La Mar marxa, però alguna cosa no li agrada, està plorant.

Al final del dia em trobo molt millor, tot i que encara em pica tot i em fa mal la panxa. El meu estat d'ànim ja és un altre... L'Ivan em ve a buscar, parla una estona amb el veterinari i marxem a casona. Li explica coses que no deuen ser gaire agradables, fa cara d'amoïnat. El veterinari m'agafa i em posa panxa enlaire: aaaissh no m'agrada !! Li explica a l'Ivan que m'han trobat una hèrnia umbilical. No té importància, però, t'ho hauria d'haver comentat el criador (diu el veterinari). Doncs no li va dir !! Us ho asseguro, jo estava davant.

Ja tornem a ser a casa i avui ja tinc més esperit explorador: xafardejo la meva nova llar. Però em canso de seguida, bufff, vaig a descansar al meu racó.

No deixo de pensar en com estaran els meus germanets. Els hauran portat també al veterinari ?

Em fa mal, em queixo, però diuen que és normal...

És diumenge: 07 de juny de 2009. Ja fa dos mesos que vaig néixer. No ho sé, però avui serà un dia molt important a la meva vida.

Em fa mal la panxa, el meu germanet està igual. A mig matí i entre els lladrucs de tots els meus companys (quin jaleo, aquí som molts gossos!!), ve el criador i em separa de la mare. Per sort porta amb mi el meu germanet, no estic sol ! Tots dos ens queixem quan ens agafa: ens fa molt mal la panxa, no tinc ganes de res.

Ens porten a una habitació on hi ha una parella que no conec. Semblen simpàtics. Ens fan moltes festes, però nosaltres no estem per festes, ens fa molt mal la panxa. Ens toquen i ens agafen: no facis aixòoooo, em fa mal la panxa quan m'agafes !!! mmmmmmmmm (em queixo).

La parella pregunta als criadors per les meves queixes. Els diuen que estava dormint i que m'han separat de la meva mare. Diuen que és normal !! Va home va... Si, m'han separat de la mare, però em queixo perquè em fa molt mal la panxa !! Jo no soc un ploramiques !!

Aquesta gent no es fixa en mi, estic malaltó. Les meves cacones son ben líquides, em sembla que això no és normal. Que no ho veieu ?!?! (Per sort aquest parell de desconeguts simpàtics no han vist les meves cacones, quina vergonya si les veuen...)

La parella, il·lusionats al tenir-me als seus braços i sense saber que m'estaven fent mal, creuen a aquell home que ens ha tret del costat de la mare i segueixen abraçant-nos i fent-nos festes. Segueixo queixant-me: mmmmmmmm quin mal la panxa !!!!

Es passen una estona mirant-nos a tots dos. De cop i volta, tornen al meu germanet allà on érem i jo em quedo amb aquella parella que no deixa d'acaronar-me i fer preguntes sobre mi i els meus pares (un altre dia us explico la conversa, que va ser molt interessant). No en soc conscient, però acabo de ser adoptat per la que serà la meva familia: l'Ivan i la Mar :)

Em pica tot, i em fa molt mal la panxa: em segueixo queixant. Els braços de la Mar em fan el viatge fins a Sabadell més agradable. Per desgràcia, no puc evitar que alguna puça piqui als braços de la Mar. Pobreta, quines butllofes !!

Em pregunto que en serà dels meus germans...

Hola, soc en Teo !!

Benvinguts al meu blog !!

Em dic Teo i soc un preciós i simpàtic Bouvier de Berna.

Des de ben petitó he tingut problemes de salut. M'he decidit a publicar tot el que em passa en aquest blog. Aniré aportant dades, analítiques, documents, informes veterinaris. De moment em conformo amb presentar-me i saludar-vos a tots.

Benvinguts !!