Displàsia. I ara què ?

Estem al despatx d'en Bernat. Tant l'Ivan i la Mar, com en Bernat, tenen cara de preocupació. En acaben de donar la pitjor noticia que ens podien donar. Ja sabeu: DISPLÀSIA. Ara, en Bernat ens planteja les opcions que tenim:

• Tractament mèdic conservador: M'haurien de medicar durant tota la vida (anti inflamatoris i condroprotectors). Alhora, hauria d'estar molt primet per tal de sobrecarregar el mínim les meves potes i no podria fer massa esport. Quin rollo !!
• Tractament quirúrgic: Osteotomia triple de maluc (OTC en endavant). Consisteix en tallar el maluc per tres llocs per tal d'implantar una placa que crea una rotació d'uns 25-35 graus al conjunt, amb l'objectiu que el cap del fèmur s'introdueixi a l'acetàbul. El creixement que encara haig d'experimentar s'ha d'ocupar de posar-ho tot a lloc amb l'ajuda de l'angulació. S'haurien de fer dues operacions (una per pota) amb un mes de recuperació cadascuna d'elles. Quina por !!

Òbviament, la opció que plantejaria el criador al comunicar-li el meu problema no entra dins de les opcions vàlides (ignorar la malaltia fins que tingui dos anys).

En Bernat ens diu que ambdues opcions podrien ser vàlides i que hem de ser nosaltres els que decidim quina de les dues volem dur a terme. Ens recomana que demanem opinió a gent que hagi passat pel mateix, a altres veterinaris, etc.

Immediatament l'Ivan i la Mar comencen a investigar si al seu entorn hi ha gent que pugui haver passat pel mateix o que conegui algú que ho hagi patit. Ràpidament surten casos. Tots ells recomanen operar, ja que ells ho van fer amb molt bons resultats. Aprofito aquestes línies per agrair a totes aquestes persones l'ajuda que ens han ofert. El fet de conèixer altres casos, amb final feliç, ens ha rebaixat moltíssim el nivell d'angoixa i ens ha ajudat a prendre una decisió.

Per altra banda, també decideixen consultar altres veterinaris. En total, hem passat per les mans de 4 veterinaris, tots ells recomanats per gent propera. La opinió és la mateixa en tots els casos: cirurgia (OTC). Només un d'ells, ens planteja una segona opció: una sinfisiodesi pubiana. Ens comenta que té un 70% d'èxit i que es pot fer fins als cinc mesos d'edat. Jo ja en tinc gairebé sis, així que l'Ivan i la Mar descarten aquesta opció.

L'Ivan i la Mar creuen que ja tenen prou arguments per prendre la decisió. I la prenen: el 29 de setembre en Bernat m'operarà d'OTC.

Ja us explicaré com va la operació. Llepadetes a tots !!