Pixar, un dels grans plaers de la vida !!

Pixar, fer pipi, orinar, canviar l'aigua al canari, buidar la bufeta, miccionar... No m'he tornat boig. Aquest dies he arribat a una conclusió: pixar és un dels grans plaers de la vida !!

Després de la segona OTC vaig quedar força adolorit. Amb el pas de les hores, m'anava costant cada vegada més fer pipi. Sense saber per què, en un parell de dies em vaig quedar sense poder pixar. Per sort, l'Ivan i la Mar se'n van adonar i em van portar al veterinari. Un cop allà em van sondar per buidar-me la bufera. Quin alleujameeeeeent !!

Pensava que aquí acabarien les meves dificultats, però no. Seguia sense poder pixar. Era desesperant quedar-se "en posició" i fent l'esforç per no treure més d'unes quantes gotes. Vam tornar al veterinari. De fet, vam estar quatre dies anant-hi dues vegades al dia. Ara, ja no em sondaven, per evitar irritacions a la uretra que podrien dificultar encara més la micció. La tècnica utilitzada va ser la pressió: m'apretàven la bufeta per buidar-la. Era molt desagradable, però em quedava alleujat.

Què em passa ?? Vull pixar, però no puc !!! Estàvem molt preocupats: jo, l'Ivan, la Mar, els veterinaris... tothom. Perquè em passa això ? Des de l'inici, els veterinaris van plantejar dues possibilitats: la dificultat per pixar podia ser una conseqüència del dolor o podia ser que algun os del maluc estigués tocant la urètra i dificultant el pas de l'orina.

Per sort, vam descartar la segona opció. A base de medicació, em van relaxar la musculatura que regula la sortida de la bufeta, que patia un espasme degut al dolor. Poc a poc, vaig recuperar la micció. Us asseguro, que el poder tornar a pixar, és un dels plaers més grans que he experimentat a la vida !! Ara, torno a ser un feliç pixaner !!

Aquesta, no ha estat la única complicació que estic patint. Aquesta vegada, les ferides supuren seroma. No és res greu, de fet entra dins del previsible, segons diuen, però és realment incòmode. No us podeu imaginar la de iode i gases que estem gastant. L'ivan i la Mar es passen el dia netejant-me les ferides, i el terra, i els meus llits, matalassos, etc.

Cada vegada supuro menys, de fet, avui encara no m'han supurat les ferides. Dijous vinent  tenim hora per treure els punts. Espero anar recuperant la normalitat en els pròxims dies.

Llepadetes a tots !!

Llegint el diari...

Hola !! Com molts sabeu, soc un gos un pèl extrany i una de les meves aficions és fullejar la premsa. L'altre dia vaig trobar una noticia que vull compartir amb vosaltres.

Es tracta d'un article publicat per la periodista gironina Anna Tarrés a la pàgina 9 del Diari de Girona de diumenge 06 de desembre de 2009. Parla sobre Selección Canina el Prat, que com sabeu, és el centre de reproducció on vaig néixer. Aquí us deixo l'article (previa autorització de l'autora, clar) per que el llegiu:

(Click per ampliar)

També podeu veure aquí l'article publicat a la web de Diari de Girona.

Llepadetes a tots !!


PD: en els pròxims dies us poso al dia de com m'està anant la recuperació. Per variar, no ens hem lliurat de complicacions, aquesta vegada més lleus...

Segona cama operada !!

Hola amics !! Ja fa dies que no escric, tinc moltes coses a explicar-vos.

Com alguns ja sabeu, dijous passat (3 de desembre) em van operar la segona cama. Uns dies abans havíem pactat amb en Jordi i en Bernat (els meus veterinaris) com ho faríem: Primer em van fer una radiografia per comprovar l'estat de la cama operada. Com que tot estava molt bé (com tots prevèiem) em van entrar a quiròfan i em van fer la segona OTC.

Diuen els veterinaris que tot ha sortit molt bé. M'han posat la mateixa placa que porto a l'altra cama. A més, m'han posat un cerclatge per tal d'estabilitzar-me al màxim el maluc i evitar complicacions com les que vaig patir a l'altra operació. El cerclatge pot provocar supuracions i així ho està fent. L'Ivan i la Mar m'han de netejar la ferida del cul varies vegades al dia (bé, la ferida, i el terra, i el llit i.... bufff quin desastre!).

Com no podia ser d'una altra manera, m'estan donant antiinflamatoris i antibiòtics amagats en boles paté. Mmmmm. És el que més m'agrada de les operacions... pateeeeeeeé... El que menys m'agrada, ja ho sabeu: la campaneta dels nassos.

Avui, hem hagut d'anar al veterinari per que no podia fer pipi. Tenia la bufeta a tope. Em posava a pixar i estava minuts per treure quatre gotes (literal, no exagero...).  Quin patir !! M'han sondat i m'ho han tret tot. M'he quedat taaaaant a gust... Diuen que pot ser del dolor o de la inflamació o que pot no tenir res a veure amb l'operació. Demà hem de tornar per veure com evoluciono. De casualitat, el meu veterinari passava a saludar als seus companys i hem aprofitat per que em revisés la cama, les ferides, etc. Diu que estic molt bé !!

Us deixo. Vaig a posar carona de pena per veure si em treuen la campana.

Llepadetes a tots !!

Tot va bé !!

Hola amics !!

Aquesta tarda l'Ivan m'ha portat al veterinari. Els objectius de la visita eren dos:

• Confirmar que tot va bé i començar a pensar en la segona OTC.
• Vacunar-me de la ràbia.

Doncs bé, en Jordi m'ha estat manegant la pota i li ha tingut bones sensacions. Diu que està tot molt sòlid i com que no em queixo gens, diu que no em fa gens de mal. Tot va ben encaminat. Ens ha dit que deixem els antiinflamatoris per una temporada. Vaja, amb el que m'agraden a mi els antiinflamatoris amagats en paté o pernil dolç...

Per altra banda, m'han vacunat de la ràbia. En realitat, em tocava als sis mesos (ara ja en tinc set) però amb el tema de la operació ho vam posposar. Bé, en tot cas, ja està fet: una punxadeta menys !!

Com que ho han vist tot en ordre, hem quedat que a principis de desembre em faran la segona OTC. El planning és portar-me un dia en dejuni (quin rollo !!), ferme radiografies i, si no veuen res estrany a la pota ja operada, operar-me la pota (maluc, millor dit) esquerra.

Així que ja veurem. De moment a seguir tranquilet fins a principis de desembre. A mida que vagin passant els dies, començarem a pensar en la cirurgia que m'espera de nou.

Llepadetes a tots !!

Per fi, bones noticies !!

Avui si !! A diferència de l'altra vegada, avui ha sigut el dia alegre que havia de ser. Hem anat a cal veterinari, m'han tret els punts i ens han dit que TOT VA BÉ !!

M'han estat remenant la cama i no m'han fet gens de mal. En Jordi, un dels dos veterinaris que em va operar, diu que ho veu tot molt estable i molt bé. No m'han fet radiografies, diuen que no val la pena adormir-me quan ja veuen que està tot bé. L'altra vegada, van detectar problemes a l'exploració i per això em van fer plaques.

Aquí podeu veure com caminava després de la primera operació i com camino ara, després del canvi de placa:

 Estem molt contents. Per fi hem rebut una bona noticia. Ara queda completar la recuperació, això només ha estat el començament. En dues setmanes tornarem a cal veterinari per tal de revisar la cama i començar a plantejar la segona OTC. També em vacunaran, que amb tot aquest rollo, m'estava escaquejant de la dels 6 mesos...

Give me five !!

Ja no porto campana i ara començarem a sortir al carrer. Diu en Jordi que puc fer passejos de 5 minutets sense problemes: Estic molt content !!

Avui, us envio una de les llepadetes més alegres que he enviat mai: LLEPADETES A TOTS !!

Torno a ser a casa !!

Ja soc a casa !! Quines ganes en tenia... Allà al veterinari em tracten molt bé, però tenia ganes d'estar amb els meus.

Avui a les 18:20h, amb puntualitat anglesa, l'Ivan m'ha vingut a recollir. Per sort o per desgràcia, ja comença a estar acostumat a veure'm amb la cama pelada i fent "nyigui nyogui" i avui no ha quedat tant impactat com l'altra vegada. Hem estat parlant una estona amb en Jordi, el traumatòleg que m'ha tractat conjuntament amb en Bernat des del primer dia. Ens ha explicat que quan em van obrir es van posar les mans al cap. En canvi, al finalitzar la cirurgia estaven MOLT CONTENTS.

M'han posat un altre tipus de placa. Ara tinc un bis més a l'os que es va desprendre, és a dir, quatre. Tant en Jordi com en Bernat diuen que els quatre han agafat amb molta força, i que per tant, la cosa pinta molt bé. Quan van obrir i van veure el que hi havia no pensaven que pogués quedar tan ferm.

Ara, tornarem a començar amb la recuperació. La veritat és que ja camino millor que abans de tornar a entrar a quiròfan. Però no em puc envalentir, un altre despreniment seria fatal. L'Ivan n'és conscient i m'ha tancat en un espai reduït on no puc caminar gens. De tant en tant em treu a la terrassa per tal que faci les meves cosetes :)  En teoria puc caminar per casa sense problemes, però havent passat el que ha passat, suposo que volen que em mogui el mínim possible. Intentaré fer bondat.

Tot això té una cosa positiva. Ara l'Ivan i la Mar em tornaran a amagar el antibiòtics i els antiinflamatoris dins de paté (es pensen que no ho sé... jajaja). Així que cada dia, dues racions de paté !! mmmmmmm...

Tot i l'optimisme del que estem carregats, hi ha una cosa que em té molt amoinat i trist. Com deuen estar els meus germanets ?

Me'n vaig a descansar. Llepadetes a tots !!

Operat per segona vegada

Hola Amics !!

Aquest matí, m'han tornat a operar per tal de solucionar el despreniment que vaig patir.

Quan m'han obert, els meus veterinaris han quedat sorpresos. Els bisos que collaven la placa a l'os, s'havien arrencat tot arrossegant i trencant l'os que els rodeja. La solució que hi han trobat és fer servir una altra placa, per tal que els bisos de subjecció quedin ubicats a un altre lloc per tal de poder-los collar en os ferm.

Pel que sembla, tot ha quedat bé, però haurem d'anar amb molt de compte per tal que no torni a passar. En cas d'un altre despreniment no trobarien lloc on collar la placa.

Llepadetes a tots !!

Merda, complicacions....

Avui havia de ser un bon dia: havíem d'anar al veterinari a que em treguin els punts i tornar a casa ben contents. Doncs bé, la cosa s'ha torçat. Molt. M'han fet una radiografia de control i el que han vist no els ha agradat gens.

Els tres bisos d'una part de la placa no han aguantat i l'os s'ha desprès de la placa. A continuació podeu veure com vaig quedar després de l'operació i com tinc ara mateix el maluc. No ens expliquem com ha pogut passar, l'Ivan i la Mar m'han tingut molt controlat i no m'han deixat fer gens el burro...

Després de l'operació

Avui (13.10.2009)

He sortit de casa molt content: per fi, després de molts dies, trepitjava el carrer !! Quins olors, quin moviment !! Al arribar al vete, m'han tret tots els punts (no m'han fet gens de mal) i m'han fet la radiografia (sense adormir-me perquè jo soc molt bo i em quedo quietó). Al veure els resultats, la cara de l'Ivan m'ho ha dit tot. Els pocs ànims que teniem, han desaparegut.

I ara què ? Doncs segurament, dijous vinent (15.10.2009) tornaré al quiròfan per tal que m'ho tornin a posar tot a lloc.

Llepadetes a tots !! (avui amb les orelles baixes i sense moure la cua, ho sento)

Parlem de lleis

Avui us parlaré de la llei 22/2003, de protecció d'animals, en vigor des de l'1 de gener de 2007 (la podeu consultar aquí). Aquesta llei regula, entre d'altres coses, la tinença i cria de gossos. Així doncs, aquest és el marc legal en el que es mouen criadors o centres de reproducció d'animals de companyia.

A continuació us exposaré els articles que, sota el meu punt de vista, són més interessants:

TÍTOL I (Disposicions generals i normes generals de protecció dels animals)
CAPÍTOL II (Normes generals de protecció dels animals):

Article 4.1) "Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d'animals: 1. Les persones propietàries i posseïdores d'animals han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d'acord amb les característiques de cada espècie."

   

Article 4.2) "Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d'animals: 2. La persona posseïdora d'un animal ha de donar-li l'atenció veterinària bàsica per a garantir-ne la salut."

Article 5a) "Resten prohibides les següents actuacions respecte als animals: a) Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics"

Article 5d) "Resten prohibides les següents actuacions respecte als animals: (...) d) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l'animal."

Article 5l) "Resten prohibides les següents actuacions respecte als animals: (...) l) Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells."


TÍTOL IV (Dels Nuclis Zoològics)
CAPÍTOL III (Establiments de venda d'animals i centres de cria d'animals)

Article 21c) "Requisits de funcionament. Els nuclis zoològics han de complir els requisits següents: (...) c) Disposar de les condicions higienicosanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals, en els termes establerts per la normativa vigent. En especial, han de tenir instal·lacions adequades per a evitar el contagi en els casos de malaltia, o per a tenir-los, si escau, en períodes de quarantena."

Article 21f) "Requisits de funcionament. Els nuclis zoològics han de complir els requisits següents: f) Disposar d'un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals"

Article 24.1c) "Requisits: 1. Els establiments de venda d'animals i els centres de cria d'animals han de complir els requisits de funcionament següents: (...) c) Vendre els animals desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense que pateixin, ni els animals que es venen ni llurs progenitors, malalties hereditàries diagnosticables."


Article 24.2c) "L'actuació d'aquests centres s'ha d'ajustar als requeriments següents: (...) c) Els cadells importats o criats per a ésser venuts com a animals de companyia no poden ésser separats de la mare abans del moment de deslletament recomanat per a cada espècie."


TÍTOL VII (Infraccions i sancions)
CAPÍTOL II (Sancions)

Article 30.3: "Són infraccions greus: (...)
d) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts en el títol IV
(...)

j) No donar als animals l'atenció veterinària necessària per a garantir-ne la salut"

Article 30.4: "Són infraccions molt greus: (...)
h) Mantenir els animals sense l'alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus. (...)
k) Reincidir en la comissió d'infraccions greus durant l'últim any"



Dimarts vinent em treuen els punts, ja en tinc moltes ganes perquè amb ells marxarà també la campanota. A veure com em veu en Bernat... Espero poder-vos donar bones noticies sobre a la meva recuperació. 


Llepadetes a tots !!

Axiò ve de lluny i la llei no ajuda

Com que estic llesionadet després de l'OTC, no em puc moure gaire. Per no avorrir-me he estat jugant als investigadors per Internet. I he trobat cosetes !!

No m'he sorprès gens, al veure que Selecció Canina el Prat està al punt de mira d'usuaris que com l'Ivan i la Mar hi van comprar algun cadell, i fins i tot de l'Administració des de fa força temps. Mireu, un article publicat al l'edició catalana del diari El Mundo el 29 de maig del 2000:

http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/2000/05/29/catalunya/844172.html

No he trobat com va acabar la cosa, però pel que sembla, se'n van sortir prou bé ja que encara exerceixen. Llegint la legislació vigent a Catalunya, ho entenc. Desgraciadament, l'exercici de la cria està només reglat a nivell d'aspectes MOLT bàsics: nivells mínims de salubritat, higiene y els nostres drets més fonamentals.

Llei 22/2003 de protecció dels animals: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/protecio_animals/llei_22_2003.jsp

Temes tant importants com les malalties hereditàries no estan reglades de cap manera, de forma molts criadors poden seguir "fabricant" cadells amb malalties hereditàries, sense preocupar-se pels inconvenients legals que podria tenir... Des d'aquí, la meva estirada d'orelles particular a l'Administració. És molt trist, però està més legislatda la venda d'electrodomèstics o cotxes que la de cadells.

Us deixo, vaig a intentar treure'm la campana, que em té martiritzat...

Llepadetes a tots !!

Ja estic a casa !!

Per fi, aquesta tarda, l'Ivan m'ha vingut a buscar a cal veterinari. Allà tots em cuiden molt bé, però ja tenia ganes d'arribar a casa.

Estic força adolorit. Tot i així, diuen que normalment, després de l'operació, altres gossos es queixen més que jo. Deu ser que soc un valent !!

D'altra bande estic força trist perquè m'han fotut "el cono de la vergüenza" i no sé perquè. El que si sé és que en quant me'l treguin vaig directe a mossegar-me els punts, que em piquen molt !! De fet l'Ivan ha provat de treure-me'l i m'he endut la primera bronca post-operació per intentar alleujar-me el picor dels punts a mossegadetes...

Tinc la cameta pelada i amb punts per tres llocs diferents. L'Ivan diu que fa molta pena veure'm. Jo intento animar-lo, però em sembla que no ho aconsegueixo...

He pogut sortir del veterinari caminant, però em fa molt mal i no controlo la cama. Em fa uns moviments molt estranys que no puc controlar. L'Ivan em mirava preocupat, però en Bernat li deia que és normal. En tot cas, intentaré no caminar massa aquests dies.

Hem quedat amb en Bernat d'aquí a uns dies per treure'm els punts i revisar com va la cosa. Jo em vull treure els punts jaaaaa !!

En aquests moments de dolor i reflexió em pregunto si els meus germanets hauran tingut que passar pel mateix que jo. Espero que, com a mínim, hagin sortit de casa del criador (Selección Canina el Prat, de Banyoles) i els hagi acollit una família que els estimi tant com m'estimen a mi.

Us deixo, que amb la campana no hi ha qui escrigui còmode...

Llepadetes a tots !!

Diuen que ha anat molt bé !!

29 de setembre de 2009, aquest matí m'han operat. Estic trist i adolorit. A més, no em deixen veure a l'Ivan i la Mar per tal que no m'esveri i em pugui fer mal sense voler. Demà em vindran a recollir. Espero que ells en tinguin tantes ganes com jo: me'n moro de ganes !!

Sembla que sou uns quants els que heu estat creuant els dits aquest matí, ja que, segons sembla, la cosa ha anat força bé. Gracies a tots !!

En Bernat diu que ha anat tot molt bé. L'operació s'ha dut a terme sense majors complicacions. Les radiografies post-operació mostren com el cap del fèmur ja ha ampliat la seva cobertura acetabular, cosa molt positiva i que no sempre passa immediatament després de la cirurgia.

Duien que els set cargols que m'han implantat han agafat amb força, així que no sembla que se m'hagi de moure la placa o que hagi de perdre algun cargol. A priori, sembla que no podia haver anat millor. Estem tots molt contents. A veure com passarem la recuperació: serà difícil.

A més, han aprofitat, i m'han tret l'hèrnia umbilical. Una cosa menys !!

Llepadetes a tots !!

Demà m'operen...

Doncs si. Demà, 29 de setembre de 2009, m'operen (OTC). Estem tots molt nerviosos, però tenim confiança en que tot anirà bé. Creuem els dits !!

Demà, si em sento amb forces us explico com ha anat la operació.

Llepadetes a tots !!

Displàsia. I ara què ?

Estem al despatx d'en Bernat. Tant l'Ivan i la Mar, com en Bernat, tenen cara de preocupació. En acaben de donar la pitjor noticia que ens podien donar. Ja sabeu: DISPLÀSIA. Ara, en Bernat ens planteja les opcions que tenim:

• Tractament mèdic conservador: M'haurien de medicar durant tota la vida (anti inflamatoris i condroprotectors). Alhora, hauria d'estar molt primet per tal de sobrecarregar el mínim les meves potes i no podria fer massa esport. Quin rollo !!
• Tractament quirúrgic: Osteotomia triple de maluc (OTC en endavant). Consisteix en tallar el maluc per tres llocs per tal d'implantar una placa que crea una rotació d'uns 25-35 graus al conjunt, amb l'objectiu que el cap del fèmur s'introdueixi a l'acetàbul. El creixement que encara haig d'experimentar s'ha d'ocupar de posar-ho tot a lloc amb l'ajuda de l'angulació. S'haurien de fer dues operacions (una per pota) amb un mes de recuperació cadascuna d'elles. Quina por !!

Òbviament, la opció que plantejaria el criador al comunicar-li el meu problema no entra dins de les opcions vàlides (ignorar la malaltia fins que tingui dos anys).

En Bernat ens diu que ambdues opcions podrien ser vàlides i que hem de ser nosaltres els que decidim quina de les dues volem dur a terme. Ens recomana que demanem opinió a gent que hagi passat pel mateix, a altres veterinaris, etc.

Immediatament l'Ivan i la Mar comencen a investigar si al seu entorn hi ha gent que pugui haver passat pel mateix o que conegui algú que ho hagi patit. Ràpidament surten casos. Tots ells recomanen operar, ja que ells ho van fer amb molt bons resultats. Aprofito aquestes línies per agrair a totes aquestes persones l'ajuda que ens han ofert. El fet de conèixer altres casos, amb final feliç, ens ha rebaixat moltíssim el nivell d'angoixa i ens ha ajudat a prendre una decisió.

Per altra banda, també decideixen consultar altres veterinaris. En total, hem passat per les mans de 4 veterinaris, tots ells recomanats per gent propera. La opinió és la mateixa en tots els casos: cirurgia (OTC). Només un d'ells, ens planteja una segona opció: una sinfisiodesi pubiana. Ens comenta que té un 70% d'èxit i que es pot fer fins als cinc mesos d'edat. Jo ja en tinc gairebé sis, així que l'Ivan i la Mar descarten aquesta opció.

L'Ivan i la Mar creuen que ja tenen prou arguments per prendre la decisió. I la prenen: el 29 de setembre en Bernat m'operarà d'OTC.

Ja us explicaré com va la operació. Llepadetes a tots !!

Displàsia de maluc: què és ?

Com sabeu ens acaben de donar molt males noticies: pateixo displàsia de maluc. Us explico una mica, per que sapigueu de què estem parlant:

• És una malaltia hereditària. Si jo tingués fills, gairebé tots sortirien displàsics. Els bons criadors estan ben conscienciats i només fan criar gossos amb una línia de sang (família) lliure de displàsia. Segons les paraules del criador d'en Teo, la displàsia l'han diagnosticat "veterinaris buscalíos" que només volen els nostres calers (en fi...). Aprofito per aclarir, que l'Ivan ha consultat tres facultatius diferents: tots amb la mateixa opinió.
  
• És una malaltia degenerativa. És a dir, si no es tracta empitjora. Pot empitjorar fins l'extrem d'invalidar les potes posteriors.
• És una malformació a l'articulació coxo-femoral (cames posteriors amb maluc) que impedeix una unió normal entre el fèmur i el maluc. Això provoca un funcionament forçat i anòmal de l'articulació que, amb el temps, es converteix en una greu artrosi.
  
• La malformació té lloc durant el creixement. És impossible diagnosticar displàsia a un recent nascut. Fins que no comença a desenvolupar la seva estructura òssia i per tant la malformació, és indetectable.
• Si es detecta a temps (en període de creixement), es poden prendre mesures correctives per tal que no degeneri en artrosi (dolor, problemes motrius). En aquest cas, es pot intervenir quirúrgicament: (osteotomia triple de maluc) o bé optar per un tractament mèdic conservador, basat en condroprotectors, anti inflamatoris, reducció de pes i exercici molt moderat. Els meus criadors ens diuen que és impossible diagnosticar displàsia a un cadell (curiós, oi?). Ens ha aconsellat que esperem als dos anys, i que si llavors em (re) diagnostiquen displàsia em canvien... EM CANVIEN !! EM CANVIEN !! Sort que l'Ivan i la Mar no en volen ni sentir a parlar... què faria jo amb aquell tio ?? I més important... què en faria de mi ??
  
• Si no és així, s'ha d'optar per tractaments pal·liatius per disminuir el dolor (quirúrgics o no) o per implantar una pròtesi de maluc.
• Els gossos displàsics podem presentar múltiples símptomes (o no presentar-ne cap tot i patir la malformació). Solen ser: coixera, dificultat per pujar escales o aixecar-se, formes estranyes de seure, cursa amb ambdues potes posteriors juntes, etc.
• Les races grans som més propenses a patir-ne.
• Factors externs com el sobrepès o l'exercici excessiu ajuden a desenvolupar la malformació. Però SEMPRE, SEMPRE, hi ha d'haver el component genètic. Un gos sense gens displàsics, mai desenvoluparà displàsia, encara que creixi amb sobrepès o tingui una activitat esportiva excessiva.

Bé, espero haver explicat de forma comprensible què és la malaltia que pateixo. El tema és preocupant, però per sort he anat a parar a una familia que m'estima molt i faran tot el possible per garantir-me una bona qualitat de vida.

És probable que el criador segueixi fent servir els meus pares per a "fabricar" més cadells, tot i conèixer els antecedents displàsics. Nosaltres, els pobres gossets, que no en tenim cap culpa, som els que més ho patim. Tot i així, tenim l'esperança que replantegin la seva activitat i que no sigui així.

Llepadetes a tots !!

Radiografies, displàsia...

Ja fa uns dies que prenc anti inflamatoris per indicació del veterinari. Desgraciadament no milloro. L'Ivan ho veu i truca al Bernat. Han quedat per fer-me radiografies i aprofitant la sedació, treure'm l'hèrnia umbilical.

Ha arribat el dia. Ho sé perquè em tenen tot el matí sense menjar. Quina gana !! En efecte, em porten al veterinari i m'hi deixen. Estic una mica trist perquè no veuré a l'Ivan i la Mar en una bona estona.

Diuen que m'haig d'adormir, però jo no tinc gens de son... A l'aparador que tenen muntat a l'entrada he vist unes pilotes que m'han agradat. Ara, mentre esperen que m'adormi, m'arrancaré a córrer i n'enganxaré una. Espera, què és aquesta mascareta que m'estan posant ? Olora a... aaaa.... aaa...ZzZzZzZ

(...)
ZzZzZzZzZ
(...)

Corro, no em fa mal cap pota. Em persegueixen els meus germanets i una gosseta molt guapa que s'ha enamorat de mi. Hi ha pilotes per tot arreu. Pilotes, pilotes, pilotes, pi... em desperto. Ouch!!, estic al veterinari, estava somiant !! Guau, guau, obriu-me la porta !! Calla, que escolto a la Mar. Ja són aquí :)

Em treuen de la gàbia i em porten amb en Bernat, l'Ivan i la Mar. Estan mirant una foto en blanc i negre i sento al Bernat dir: "Males noticies". Fan mala cara. Entrem a un despatx i en Bernat ens explica que tinc displàsia de maluc. Avui és un dia molt trist.

Molt trist.

Em miro a la panxa, veig que no m'han tret l'hèrnia. Sento dir que hi ha no sé quin problema al quiròfan. Avui m'he salvat d'un tallet...

Marxo, que tinc calor, el bol d'aigua ple i l'Ivan està despistat amb el portàtil. Segueixo un altre dia, que tinc moltes coses a explicar-vos sobre la displàsia. Vaig a fer un banyet !! :p

Llepadetes a tots !!

Ooops !! vaig coixet...

Avui us vull explicar com vam viure les meves primeres molèsties a les potes. Encara no ho sabíem, però quelcom greu s'estava començant a manifestar (displàsia):

Quina calor !! L'agost em matarà. Menys mal que quan l'Ivan i la Mar es despisten foto per terra l'aigua i m'hi tombo a sobre. Me la posen ben fresqueta, de la nevera, mmmmmmm S'emprenyen i m'esbronquen, però jo ja estic fresquet, jeje :p

Un cop alleujades les meves calorades, m'adono que alguna cosa em molesta. És la pota posterior dreta. No sé què hi tinc, però no estic còmode. No em fa mal, però al caminar, no puc completar la passa sense sentir molèsties. Només em sento còmode si faig un moviment una mica estrany. Doncs seré pràctic: caminaré així i llestos !!

 

Han passat uns dies des que vaig començar a notar molèsties i sembla que la meva família ho comença a notar. Pocs dies després em porten a veure en Bernat. En Bernat és el meu veterinari, traumatòleg. Ja som ben amiguets !! Bé, soc amic del Bernat, de la resta de veterinaris, dels auxiliars i fins i tot de les recepcionistes i de la dona de fer feines. A cal veterinari, tothom em coneix !!

En Bernat em remena la cama cap a totes bandes. Després d'una estona remenant sembla que ja té un veredicte. Ens diu que tinc contracturat el múscul pectini. Comenta que pot ser una simple contractura, sense més, o que podria ser un símptoma d'alguna cosa més greu. Em recepta anti inflamatoris i ens emplacem allà mateix en 10 dies per veure com evolucionen les meves molèsties.

Al arribar a casa comencem el tractament amb anti inflamatoris. Aquest parell de tontos segueixen pensant que no me n'adono i em segueixen donant les pastilles amagades dins d'una bola de paté... jajajaja M'encanta !!

Us deixo que la pilota m'està mirant... Demà continuem. Llepadetes a tots !!

Tinc una hèrnia. No l'han vist...

L'altre dia us explicava la meva arribada a casa i com vaig superar els meus primers problemes de salut. Avui tornarem al moment de la meva arribada a Sabadell:

Porto poques hores lluny del criador, i estic ingressat. ja sabeu perquè... Amb un ràpid reconeixement visual, el veterinari em troba una hèrnia umbilical. Oooops, això ho he tingut sempre !! Des de ben petitó !! Jo pensava que era normal, però es veu que no...

Quan l'Ivan i la Mar em venen a buscar, el veterinari els comenta que aquesta hèrnia s'haurà de treure (cirurgia, anestèsia). L'Ivan em pregunta: Com pot ser que el teu criador no me n'hagi dit res d'això ??

L'Ivan truca al criador. Li explica tots els meus problemes i, en efecte, no en sabia res de la meva hèrnia. A més, no en vol saber res del meu ingrés. L'Ivan s'interessa per l'estat dels meus germans, i li diuen que estan perfectes. Jo no ho crec, tots teníem mal de panxa tot just fa unes hores...

Per sort, la hèrnia umbilical no és res greu, però el fet que no l'haguessin detectat, sota el nostre punt de vista si que ho és de greu. També podria ser que l'haguessin detectat i no els interessés dir-ho, qui sap...

Llepadetes a tots !!

Pastilles, anèmia i preocupació

Ho noto, estan preocupats. Parlen angoixats d'un tal Parvovirus. Qui deu ser aquest tio ? Espero que no vingui, perquè sembla que no cau bé a ningú...

9 de juny, 2n dia amb l'Ivan i la Mar: Després d'una espera angoixant, per fi ens donen els resultats dels anàlisis que em van fer (08 de juny). Tinc giàrdies, per això faig les cacones tant lletges. Sembla que tothom queda alleujat, en Parvovirus ha cancel·lat la seva visita. Aquesta és la bona noticia. La dolenta és que els anàlisis de sang presenten alteracions. Diuen que tinc leucocitosi i disminució de l'hematocrit. Per acabar-ho de rematar, sospiten que pugui tenir paràsits sanguinis.

Ens donen medicaments per tractar els meus mals i em diuen que la setmana vinent em tornaran a treure sang. Jó, una altra punxada !!

L'Ivan i la Mar a vegada semblen tontets... Em donen les pastilles amagades en paté, ¡ com si no me n'adonés ! Bé, com que s'esforcen tant i m'encanta el paté (mmmmmmm), me les empassaré fent veure que no me n'adono. No els digueu res, eeh... ;)

Passa una setmana, ja em trobo molt millor. Ara ja em porto com un cadell !! Em sento molt a gust amb la meva nova família. M'estimen molt, jo a ells també. Només la cita amb el veterinari em recorda que fins fa pocs dies estava totalment abatut. La veritat és que em segueixo cansant ràpid, però ja estic animat i no em fa mal la panxa !! :)

Ho intento, però no me'n salvo: cap al veterinari, punxadeta i a esperar anàlisis un altre cop. La meva recent estrenada vitalitat indicava que tot sortiria bé. L'Ivan i la Mar n'estaven segurs. Doncs no... Els nivells de l'hemograma segueixen baixos. Una altra vegada: preocupació, comencen a témer malalties greus. Però tranquils, que jo em trobo bé !!

Després d'unes quantes analítiques, deixo enrere l'anèmia i la leucocitosi i el 2 de juliol em poden posar la meva segona vacuna, amb més d'un mes de retard. En uns dies podré sortir al carrer !!

Gracies als tractaments i al molt que m'han cuidat TOT HA SORTIT BÉ !! Ara si, estic com un toro !!!

I els meus germans... hauran pogut sortir al carrer ?? Hauran estat tant ben atesos com jo ??

Arribo a casa, arribo al veterinari

Ja soc a Sabadell, a la que serà la meva llar a partir d'ara. No tinc ganes de res, ni tan sols d'explorar aquesta nova i desconeguda casa a la que m'han portat. El dolor m'apaga la curiositat (i mira que en soc de curiós..).

Trobo un racó fresquet i m'hi tombo. Ja està, decidit, no em penso moure d'aquí en tot el dia !!

De cop i volta, alguna cosa m'incomoda. Òstres, haig de fer cacona !! Quina vergonya, aquest parell estan aquí mirant, espero que surtin ben maques.... Oooohhhh quin desastre, no podien sortir pitjor: quin color més lleig, i segueixen sent líquides !!

Torno al meu racó. No deixo de rascar-me, doncs em segueix picant tot. L'Ivan i la Mar, preocupats, rebusquen sota el meu suau però brut pelatge. Em troben diversos vampirs (garrapates). Tot rebuscant, veig que s'espanten al veure que tinc dos espolons a les potes de redera. Jejeje, tranquils home, que això és normal !!

Preocupats em porten de seguida al veterinari (que tontos, jeje). El veterinari els diu que és normal i aprofita per treure'm els vampirs que fa dies que em xuclen la sang.

Després d'una mala nit (quin mal de panxa !!), per fi surt el sol i aquell parell es desperta. Ja porto un dia amb l'Ivan i la Mar, em mimen molt (és dilluns, 8 de juny). L'Ivan diu que marxa a treballar (què deu ser això de treballar ?? quines coses més estranyes fan aquest parell...) i em deixa sol amb la Mar. Ups !! Això torna a apretar, haig de fer cacona.

La cara de la Mar canvia mentre jo faig caca... Al acabar em giro. Oh, no !! Això cada dia és més lleig, ara hi ha sang per tot arreu. La Mar, espantada em porta corrents al veterinari. No sé què dec tenir, però deu ser greu perquè em treuen sang, agafen mostres de la meva cacona (aaaaaacs) i m'enxufen un tub al braç pel que veig entrar un líquid transparent. Em tanquen en una petita però acollidora gàbia i m'hi quedo tot el dia. La Mar marxa, però alguna cosa no li agrada, està plorant.

Al final del dia em trobo molt millor, tot i que encara em pica tot i em fa mal la panxa. El meu estat d'ànim ja és un altre... L'Ivan em ve a buscar, parla una estona amb el veterinari i marxem a casona. Li explica coses que no deuen ser gaire agradables, fa cara d'amoïnat. El veterinari m'agafa i em posa panxa enlaire: aaaissh no m'agrada !! Li explica a l'Ivan que m'han trobat una hèrnia umbilical. No té importància, però, t'ho hauria d'haver comentat el criador (diu el veterinari). Doncs no li va dir !! Us ho asseguro, jo estava davant.

Ja tornem a ser a casa i avui ja tinc més esperit explorador: xafardejo la meva nova llar. Però em canso de seguida, bufff, vaig a descansar al meu racó.

No deixo de pensar en com estaran els meus germanets. Els hauran portat també al veterinari ?

Em fa mal, em queixo, però diuen que és normal...

És diumenge: 07 de juny de 2009. Ja fa dos mesos que vaig néixer. No ho sé, però avui serà un dia molt important a la meva vida.

Em fa mal la panxa, el meu germanet està igual. A mig matí i entre els lladrucs de tots els meus companys (quin jaleo, aquí som molts gossos!!), ve el criador i em separa de la mare. Per sort porta amb mi el meu germanet, no estic sol ! Tots dos ens queixem quan ens agafa: ens fa molt mal la panxa, no tinc ganes de res.

Ens porten a una habitació on hi ha una parella que no conec. Semblen simpàtics. Ens fan moltes festes, però nosaltres no estem per festes, ens fa molt mal la panxa. Ens toquen i ens agafen: no facis aixòoooo, em fa mal la panxa quan m'agafes !!! mmmmmmmmm (em queixo).

La parella pregunta als criadors per les meves queixes. Els diuen que estava dormint i que m'han separat de la meva mare. Diuen que és normal !! Va home va... Si, m'han separat de la mare, però em queixo perquè em fa molt mal la panxa !! Jo no soc un ploramiques !!

Aquesta gent no es fixa en mi, estic malaltó. Les meves cacones son ben líquides, em sembla que això no és normal. Que no ho veieu ?!?! (Per sort aquest parell de desconeguts simpàtics no han vist les meves cacones, quina vergonya si les veuen...)

La parella, il·lusionats al tenir-me als seus braços i sense saber que m'estaven fent mal, creuen a aquell home que ens ha tret del costat de la mare i segueixen abraçant-nos i fent-nos festes. Segueixo queixant-me: mmmmmmmm quin mal la panxa !!!!

Es passen una estona mirant-nos a tots dos. De cop i volta, tornen al meu germanet allà on érem i jo em quedo amb aquella parella que no deixa d'acaronar-me i fer preguntes sobre mi i els meus pares (un altre dia us explico la conversa, que va ser molt interessant). No en soc conscient, però acabo de ser adoptat per la que serà la meva familia: l'Ivan i la Mar :)

Em pica tot, i em fa molt mal la panxa: em segueixo queixant. Els braços de la Mar em fan el viatge fins a Sabadell més agradable. Per desgràcia, no puc evitar que alguna puça piqui als braços de la Mar. Pobreta, quines butllofes !!

Em pregunto que en serà dels meus germans...

Hola, soc en Teo !!

Benvinguts al meu blog !!

Em dic Teo i soc un preciós i simpàtic Bouvier de Berna.

Des de ben petitó he tingut problemes de salut. M'he decidit a publicar tot el que em passa en aquest blog. Aniré aportant dades, analítiques, documents, informes veterinaris. De moment em conformo amb presentar-me i saludar-vos a tots.

Benvinguts !!